diumenge, 26 de juliol de 2009

XVIII TROBADA GEGANTERA FESTA MAJOR D'ARBÚCIES 2009

Com ja vam expliar en na una notícia anterior, enguany hem dedicat la trobada a la commemoració de l'Any Amades. Ens han acompanyat pels carrrers i places de la vila les colles d'Avià, Gualba, Navarcles, Poble Nou de Manresa, Sant Feliu de Guixols, Sant Pere de Vilamajor i Vic.
VIDEO del Ball de gegants d'Arbúcies.
A comentaris podreu llegir el recordatori que vam fer de la tasca de Joan Amades, presidit per dues de les seves obres: el Costumari Català i el llibre Gegants, Nans i altres entremesos.
Cliqueu aquí per veure el VIDEO de l'exposició commemorativa que ha fet el Museu del Joguet de Figueres.
Video del ball final de totes les colles geganteres. ARBÚCIES 26 de juliol de 2009:

2 comentaris:

  1. RECORDANT JOAN AMADES

    L'any 2009 s'escau el cinquantenari de la mort (1959) de Joan Amades i Gelats (que havia nascut a Barcelona 1890), els seus mèrits: el folklorista mes prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país. L'Associació Cultural Joan Amades aprofitant l'efemèride impulsa un any d’homenatge suma de petits actes que ja fem les associacions amb l'objectiu de donar a conèixer l’obra de l'estudiós i reivindicar-lo

    Biografia. La família i la primera infància (1890-1905)

    Va néixer en una Catalunya on les diferències socials, econòmiques i culturals eren molt marcades.. Un espai on cultura obrera i popular i la burgesa i acadèmica eren mons força separats i diferenciats. Joan Amades va pertànyer a la fracció social més desposseïda, amb dificultats de tota mena, essent aquest aspecte clau per a comprendre'n la figura i l'obra.
    Va anar poc temps a l'escola, perquè als nou anys es va posar a treballar en el negoci familiar de drapaire i va esdevneir llibreter de vell als encants de Sant Antoni. El poc temps de formació a l'escola va condicionar que fos un autodidacta, cosa que permet comprendre algunes llacunes en la seva obra científica.

    La cultura obrera com a font formativa (1905-1915). Naixement de l'afecció folklòrica (1915-1918) Inicis investigación (1918-1926)

    Les primeres fonts on es va nodrir van ser, més que la cultura acadèmica, la cultura popular de les gents del Raval barceloní. La cultura obrera i popular esdevingués la seva universitat i amb 15 anys va començar a participar en les activitats de la Secció d'Excursions de l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) de Barcelona.
    Va impregnar-se de l’esperit associatiu i adoptar els ideals de l’ateneu de fraternitat i universalisme. Hi va estudiar llengües (francès, anglès, alemany, esperanto) que li van servir de mitjà per aconseguir informació de l'estranger sobre cultura popular i tradicional, juntament amb les sortides etnogràfiques arreu de Catalunya..
    El 1918, va començar a publicar una sèrie de Cançons populars catalanes.
    No es conformà en només recollir llegendes, refrans, danses o cançons. Va rececopilar i arxivar formes cultural que anaven desapareixent amb la insustrialització. Va entrar en contacte amb el món universitari, en concret, amb personatges que es dedicaven a tasques etnogràfiques i etnològiques a la Universitat de Barcelona i a partir de 1921, va mantenir contactes amb estudiosos catalans, peninsulars i d'Europa.

    ResponSuprimeix
  2. .... Continuació..

    La professionalització (1926 - 1939)

    Tota aquesta activitat l'abocà progressivament al camp de la professionalització, tasca que culminà en la confecció de l’estudi etnogràfic més important de Catalunya i un dels més importants d'Europa.

    Es va convertir en la figura que va difondre per tots els racons de Catalunya les característiques culturals pròpies. La reputació li va venir, sobretot, per dues actuacions concretes. D'una banda, les xerrades setmanals a Ràdio Associació de Catalunya i, de l'altra, la publicació de llibres, destacant la col•lecció de 42 volums de "Biblioteca de Tradicions Populars", entre 1933 i 1939.

    La tasca que desenvolupà durant aquests anys va ser realitzada en el marc d'institucions i empreses relacionades amb la recopilació del folklore català: el Centre Excursionista de Catalunya, l'Obra del cançoner Popular de Catalunya, i el Museu Arqueològic .

    La postguerra. La internacionalitat i les grans obres (1940-1959)

    Durant la postguerra tenia prohibit publicar en català. Continuà escrivint i fent diverses sortides amb l’excepció d’una temporada que fa estar afectat per una hemiplegia.
    El reconeixement de la seva obra es va veure confirmada no sols per nombrosos estudiosos, institucions europees i americanes i fins i tot la UNESCO, sinó sobre tot per la publicació de les seves grans obres: el Costumari Català (entre 1950-1956) i Folklore de Catalunya (entre 1950-1969).

    Cloenda. Ens deixa dos llegats:

    1. Les dades i informacions que recollí, observades en clau etnohistòrica són de gran valor ja que ens mostren aspectes de la vida popular que, si ell no els hagués aplegat, s'haguessin perdut definitivament

    2. Pensava que els estudis de folklore eren una de les múltiples maneres d'incentivar la vida col•lectiva, l'esperit participatiu de la gent, les diferents creacions (orals, plàstiques, musicals...) de les col•lectivitats humanes . Realitzava els seus treballs amb l'esperit de fomentar el contacte i la comunicació, la identificació i l'estimació per la cultura popular i tradicional catalana.

    Dediquem-li un aplaudiment


    VISITES: 555

    ResponSuprimeix